CURSA DE LA DONA 2013

Diumenge 29 de Desembre de 2013
Bona participació a la 3ª edició de" La Cursa De La Dona".
En total 335 inscrits.
Classificació:
http://es.scribd.com/doc/194632346/CLASSIFICACIO-CURSA-DE-LA-DONA-2013
Més endavant informarem dels donatius recaptats per l'Oncolliga de Girona.
Gràcies a tots i totes.
Vull aprofitar aquestes líneas per recordar a Francisco Albín, que ens va ajudar el dia de la presentació de la primera Cursa de la Dona, donant el seu testimoni com a malalt de càncer, i participant el dia de la cursa, amb tot l’esforç que suposava per a ell. L’any passat tenia moltes ganes de tornar, però finalment no va poder, s’estava apagant la seva llum. El passat mes de .................. ens va deixar, però sempre tindrem present el seu recor, el seu optimisme, y com no, el seu article “ EL CÁNCER ME DIÓ LA FELICIDAD” que tractava de com li havia cambiat la vida arran del Cáncer , el vam publicar aquí al Blog el día 30-12-2011, i també es va publicar al diari hora nova. Gràcies Francisco SEMPRE PRESENT.

6a Cursa del Fau

El passat dia 11 d'agost va tenir lloc la 6a Cursa del Fau a la localitat de Maçanet de Cabrenys, 21 Km. de trail running.

La cursa l'organitza els Senglanassos Esports de Muntanya i el seu objectiu és oferir un recorregut exigent, tècnic i reptador, tot gaudint de l'excepcional entorn natural del municipi a través dels seus corriols i boscos de pi, alzina i castanyer. Amb aquesta cursa es pretent donar a conèixer la desconeguda i salvatge Serra de Bach Grillera. Al pas per la carena es pot gaudir d'unes vistes excepcionals de l'Alta Garrotxa i el Canigó i pujar els cims del Fau, Bach Grillera i la Gavarra, punt culminant de la cursa a 1.100 metres d'alçada.

 

El guanyador en categoria masculina va ser en Diego Cardozo Machado amb un temps de 1:50 i en categoria femenina Alba Segura Golferichs amb un temps de 2:23.

 

Per Centre Excursionista Jonquerenc van participar en Jose Garrote amb un temps de 2:04 arribant el 13, en Carles Plana amb un temps de 2:19 arribant el 50 i en Josep Penalva amb un temps de 2:21 arribant el 53.

 

Ens va cridar l'atenció la quantitat de joves que van participar a la cursa i que ho van fer molt bé, es comença a notar que l'afició a les curses de muntanya va en augment.

 

També van fer la cursa més jonquerencs: en David Gomez, Juan Luis Cabrera, Josep Serra, Paco Vera i Aznar Corominas, enhorabona a tots ells!!!!

Canigó 2013

El passat dia 04 d'agost va tenir lloc la cursa del Canigó, 34 Km. de trail molt exigent, on té el seu punt més elevat el pic del Canigó (2.784 metres).

La sortida té lloc a la localitat de la Catalunya nord de Vernet les Bains i més de 800 persones van participar. El guanyador va ser Michel Rabat amb un temps de 3:11 i en categoria femenina la guanyadora va ser Anna Comet Pascua amb un temps de 3:52.

Per Centre Excursionista Jonquerenc van participar en Jose Antonio Moreno, el 84 amb un temps de 4:19 i el presi en Jordi Picornell, el 232 amb un temps de 4:59, millorant en 30 minuts la seva millor marca!!!! Enhorabona a tots dos !!!!!!

Ehunmilak 2013

La Ehunmilak 2013 arribava a la seva quarta edició com l'ultra guipuscoana de referència, amb dos carreres: La G2Haundiak (Goierri Trail) de 88 Km. i més de 6.000 metres positius de desnivell i la prova reina, l'Ehunmilak integral amb 168 Km. i més de 11.000 metres de desnivell positius.

 

La prova curta va tenir aquest any un retard d'una hora a la sortida per tempestes que van obligar també a cancelar el pas per Txindoki.

 

Finalment el campió va ser Iñaki Kataka amb 11:05, segon Juan Romano amb 11:08 i tercer Gaizka Barañano amb 13:16. La primera dona va ser Silvia Trigueros amb 13:16.

 

L'Ehunmilak integral va ser suspesa a causa de la intensa boira i les tempestes elèctriques.

 

Per Centre Excursionista Jonquerenc van participar en Jordi Picornell Mach que va fer la cursa de 88 Km. amb un temps de 19:11. Felicitats Jordi t'ho has treballat i guanyat!!!!!

 

En Josep Penalva va fer la cursa llarga 168 Km. i quan portava més de 23 hores la cursa va ser suspesa.... Un altre any Josep!!!

 

Enhorabona a tots dos!!!!!!

Ronda dels Cims 2013

Ronda dels Cims 2013, una volta a un país

                                                         

Vint-i-un de juny de 2013, 6:50 hores del matí després de fer un cafè amb la Reyes a Ordino ens anem a la sortida, està ple de gent, corredors, acompanyants, voluntaris, curiosos... m’encanta aquest ambient, no vull entrar encara a la zona de sortida, vull gaudir de l’ambient, d’aquest moment.

Li dono un petó a la Reyes, em desitja molta sort i em diu que gaudeixi, la miro, em surt un somriure i li dic que no pateixi per mi.

Em poso a la cua per entrar a l’interior de la sortida, em passen el xip, sona, tot correcte, ara si! ja hi som, comença la cursa, la meva aventura, el meu repte. Aquesta vegada estic sol, els meus companys de fatigues de la CEJ no hi són, els trobo a faltar però estic molt decidit a fer-ho, és el meu repte, el meu somni.

Ja dintre busco a la Reyes per veure on s’ha col·locat. La veig amb la càmera, fent fotografies, em mira, aixeca la mà i somriu, ara si, ja estic preparat, que estigui ella em dona tranquil·litat, em concentro en la cursa, amb el que he de fer i com he de sortir i només queda esperar que donin la sortida.

Per fi s’escolta un petard i es dona la sortida, 301 corredors, 301 somnis, 301 reptes, comencen a córrer, el ritme es suau i donem una volta al poble d’Ordino. Desprès d’uns 2 km. comencem a trepitjar pista i mica mica ens enlairem.

Arribo al poble de Llorts, Km. 29, casi 6 hores de cursa, estic bé, molt fresc, tranquil, allà m'està esperant la Reyes, em pregunta com estic i em diu que em veu bé, li he donat una motxilla i em diu si vull res, li dic que si que em doni uns mitjons perquè me’ls canviaré, hi ha molta aigua, no plou però a la muntanya moltes vegades és impossible no passar pel camí sense mullar-te els peus.

 

Sé que és important anar amb els peus secs per evitar les temudes ampolles i li dic que si pot compri més mitjons (tot i que jo a la meva motxilla porto un parell de recanvi i a la bossa que agafaré a Pas de la Casa, al Km. 129, he deixat uns altres).

M’agafo els avituallaments amb tranquil·litat veig molta gent que arriba i marxa de seguida, però m’ho vull agafar amb calma, se que he de menjar, desconnectar i descansar una mica, la cursa és tremendament llarga i només estem començant, no tinc presa.

M’acomiado de la Reyes i començo a pujar direcció Pla de l’Estany uns 500 metres de desnivell positiu. Fins aquí la cursa ha estat un puja i baixa i continua així, un cop al Pla de l’Estany baixem una mica i tornem a pujar fins a l’estació d’Arinsal, 9:20 hores de cursa.

Ara toca pujar fins l’Alt de la Copa, casi 2.600 metres, em sento bé, concentrat, anar guardant, pujo a bon ritme i baixo bé, però intentant no carregar massa les cames, com diu en Moreno ritme d’Ultra Trail.

Arribo a Escaldes, Km. 57, 13:59 hores, la Reyes m'està esperant (quina alegria et dona veure a la gent que estimes), em torna a preguntar com estic, li dic que bé, ella em mira, em fa un escàner i veu que tinc bona cara, la seva expressió de preocupació canvia.

Descanso, menjo, em relaxo, miro les cares dels altres corredors i penso si jo tindré la mateixa.
Ara ja no van tant ràpids als avituallaments i tots ens ho prenem amb més calma, les hores de la cursa comencen a pesar.

Em torno a acomiadar de la Reyes, em desitja que tingui una bona nit (ja no ens veurem fins el dia següent) i marxo direcció la Margineda (primera parada on em donaran una de les bosses que he preparat i on podré sopar).

En principi són 8 Km. (crec que hi havien més) on he de salvar 400 metres de pujada i després 1.400 metres de baixada, vorejant Andorra la Vella.

 

Amb casi bé 15 hores de cursa i casi de nit arribo a la Margineda, aquí a l’interior d’un pavelló tot està molt bé organitzat, a un costat les bosses a l’altre hi ha llits, davant l’avituallament i al fons els lavabos i les dutxes, la veritat hi ha de tot.

Després de casi una hora marxo de la Margineda, em faig un escàner interior i em trobo bé, amb una mica de cansament, però les cames no em fan mal i això per experiència  sé que és bona senyal.

Ara comença una pujada que conec, i em ve a la memòria 4 anys enrere quan amb en Plana, Penalva i Moreno la pujàvem tots junts, són casi 1.000 metres positius, molt durs, fins arribar al Coll de la Gallina. Ho agafo amb tranquil·litat, ja és de nit, vaig sol (casi com tota la cursa), la lluna és plena i amb la immensitat de la nit se la veu preciosa il·lumina el camí dels corredors,  la pujada serà llarga...

Per fi arribo al coll de la Gallina, ha anat millor del que pensava i començo a baixar, toca 1.000 metres de desnivell negatiu, hi ha molta aigua i el terra patina molt, en una d’aquestes patinades caic al terra i trenco un dels pals i em surt de l’ànima, MERDA!!!

Em fa més malt trencar el pal que la caiguda. Guardo el pal trencat a la motxilla, li envio un missatge a la Reyes per que em compri pals al matí i segueixo amb un pal. Aquesta cursa l’acabarem amb dos pals, amb un o sense (és el meu pensament), encara em sento fort.

S’acaba la baixada i comença la pujada més llarga de tota la cursa fins el Pic Negre (2.664 metres) amb més de 1.600 metres de desnivell positiu.

Ho recordo perfectament després de casi 5 hores es comença fer clar, veig el Pic Negre, escolto la gaita (aquest any no està al Pic del Comapedrosa) veig la silueta del gaiter, deu meu! Quina fotografia, quin instant, em sento afortunat.

Un cop al Pic em paro, miro Andorra als meus peus, li dona les gràcies al gaiter i amb la seva música gaudeixo de la vista, el sol encara no ha sortit però ja es clar i Andorra és tant bonica...

Vint-i-cinc hores de cursa, Km. 103, he fet el desnivell més gran positiu que hi ha en tota la cursa i ara em queda un puja i baixa continu, avui farà calor, les cames em comencen a fer mal i la cursa continua.

En aquesta part del corregut estàs sempre a més de 2.000 metres, passes per valls verdes, vaques i cavalls pasturant, el riu al costat meu i gaudeixo d’aquesta pau. Arribo a un control i veig a dos corredors descansant i la seva roba al costat d’una foguera, de seguida sé perquè. S’ha de creuar el riu passant per sobre de dos arbres i un voluntari em diu que vagi amb molt de compte perquè patina molt, (penso ufff després de perdre un pal només em queda caure a l’aigua) vaig cap els arbres, a veure que passarà.... i el passo sense problemes.

A partir d’aquí i fins els Pas de la Casa m’acompanyarà una gossa (boira), preciosa, forta, acostumada a estar per aquests terrenys i se li notava que gaudia tant..

 

La gossa era d’un corredor que estava acompanyant un tram a una altre corredor de l’Ultra Mític (ells fan 112 Km. i hi ha trams que coincidim). Anàvem amb el mateix ritme jo una mica més avançat que ells i la gossa anava i venia, em mirava jo la mirava i ens vam caure bé (anava més amb mi que amb ells). En un moment li vaig dir al seu amo que la gossa podria fer dos rondes del cim i tots tres vam somriure.... em va agradar la seva companyia.

Arribo al Pas de la Casa, m’acomiado de la Boira i arribo a l’avituallament, era a l’interior d’una sala polivalent, cada cop hi ha menys corredors, porto 31 hores, estic al Km. 129, no veig a la Reyes i per primera vegada penso que acabaré la cursa.

Fins aquí no m’ho havia plantejat, volia anar pas a pas, d’avituallament en avituallament, sense pensar en res més, concentrat en seguir el camí, no perdrem i mantenir el meu ritme.

Arriba la Reyes (m’encanta que estigui allà, la seva presència em dona tranquil·litat i forces) i m’explica que ha anat de bòlid per trobar-me uns pals, però els porta, em mira, em torna a repassar i somriu, en veu bé, tinc cara de cansat però em sento amb forces i se que estic a prop.

Li dic que tinc una nafra al peu esquerre, em trec les sabatilles molles (no hi manera d’estar més de mitja hora amb els peus secs) i amb l’esparadrap que porto m’ho soluciona.

Menjo, descanso, en canvio de mitjons (els 4), de bambes i després d’una hora marxo del lloc, la Reyes diu que em seguirà tota la tarda, m’acompanya uns 500 metres de baixada caminant i ens tornem a acomiadar.

Baixo uns 200 metres de desnivell i pujo uns 800 metres de desnivell per arribar a Port Dret, torno a baixar uns 500 metres de desnivell fins arribar a Bordes Envalira.

Un altre avituallament, casi 35 hores de cursa, Km. 140, és una vall preciosa, un poble tranquil i bonic, paro a menjar, no fa tanta calor, la Reyes m’està esperant en un camp verd al costat d’un riu, s’aixeca i m’acompanya fins l’avituallament.

És un mirador preciós, agafo una cadira, la Reyes em porta menjar, m’assento i torno a gaudir del paisatge, del moment, d’aquella pau... estic content, em trobo bé, les cames pesen però el meu cap està fort.

Crec que és un dels millors moments de la cursa per la seva vista, per aquella tranquil·litat, aquella pau, no pensava res, senzillament gaudia,  sentia...

 

M’aixeco, la Reyes em torna a acompanyar uns 600 metres caminant i ens tornem a acomiadar, em queden 7 Km. fins el poble d’Incles casi tot baixada i planer.

Arribant a Incles un home em mira es fixa en mi i em pregunta Jose? Jo li dic que si però el miro estranyat i ell de seguida em diu no em coneixes però soc l’home de l’Elena Reynalt, ens donem la mà i m’acompanya fins l’avituallament, m’explica que m’han seguit tota la  cursa per internet i que com viuen allà havien anat fins a Incles per esperar-me.

A l'arribar allà em troba amb l’Elena, els seus pares i el seu fill, també amb la Reyes. Quina alegria em van donar, va ser un gran detall per part de tots ells, els estic molt agraït, van estar amb mi, em vam donar molts d’ànims i la seva visita em va donar més forces.

L’home de l’Elena em diu que al canviar el recorregut per la neu la distància havia variat i que faríem casi 190 Km., jo li vaig que creia que no (il·lús de mi).

Ens acomiadem tots, la Reyes em torna a acompanyar una estona caminant, ara queden 9 Km. fins Armiana, miro el perfil i penso que en poca estona seré allà, cada cop ho veig més a prop.

Se’m va fer etern, dues pujades duríssimes, no arribava mai, pensava que els quilòmetres no passaven i que era impossible que només hi hagués 9 Km.(un cop acabada la cursa vaig saber que el total de quilòmetres van ser 186 i evidentment hi havia distàncies entre avituallaments que no coincidien), vaig trigar 3 hores interminables, però finalment vaig arribar.

No hi havia cap corredor a l’avituallament, però la Reyes si (quanta força i energia em va transmetre durant tota la cursa) i a més amb sorpresa, em va portar el sopar botifarra a la brasa i truita francesa, el meu cos ho va agrair (al final ja no saps que menjar en aquestes curses).

Abans d’arribar a l’Armiana vaig posar els dos peus en una bassa de fang, al arribar li vaig dir a la Reyes que em portés les bambes que li havia donat al Pas de la Casa, estaven molles (la Reyes les havia netejat i encara estaven molt molles) però al menys no tenien fang.

 

Un voluntari (que bé que ens van tractar i cuidar durant total la cursa) em va ajudar a canviar-me els mitjons (i van 5) i les bambes mentre sopava.

Segons el meu perfil Km. 156 i 40 hores de cursa. Va ser el pitjor moment de la cursa, el focus que portava no anava gaire bé (a l’Armiana el vaig canviar), se’n va fer etern des de Incles fins l’Armiana, les cames em començaven a fer molt de mal i a més, anava amb les meves parts cuites, la vaselina que havia fet servir fins el moment ja no funcionava).

La Reyes va veure de seguida que ja no anava tant bé, va estar amb mi, per mi, em va mimar i al sortir em va donar un petó i molts d’ànims. Jo s’havia que tocava patir però també que mentalment estava preparat per fer-ho, quedava molt poc i arribaria, si cal, arrastrant-me.

Poc després de sortir de l’Armiana, sé que va arribar en Jesús (company meu de feina) que havia fet la trail de 35 Km., també sé que li va saber molt de greu no veurem, a mi també m’hagués fet molta il·lusió veure’l allà, llàstima...

Em quedava un pujada dura d’uns 800 metres de desnivell en uns 6 Km., després d’una pujada dura, van arribar uns quilòmetres en que es pujava suament fins els darrers 2 Km. on la pujada va ser terriblement dura, la nit feia estona que havia arribat, però recordo perfectament pujant amb la lluna un altre cop esplendorosa, poderosa, il·luminant el meu camí i el de la resta de corredors i el soroll del riu baixant amb molta força, fent-nos saber que els homes per molt que ens ho pensem, no som res al costat d’aquelles muntanyes amb tanta força i bellesa.

Després de dues hores pujant per fir arribo al coll d’Arenes (més de 2.500 metres), quina alegria, havia fet la darrere pujada i “només” (moltes vegades no saps que és més dur si les pujades o les baixades) quedaven 9 Km. de baixada. S’havia que em tocaria patir i molt, les cames ja em feien molt de mal i amb la baixada encara me'n farien més.

Però s’havia que ja era meu que per molt que trigués i per molt mal que en fessin les cames, arribaria a Ordino.

Em vaig prendre la baixada amb molta filosofia, la primera part on la baixada tenia molt pendent vaig caminar i quan mica en mica la pendent es va suavitzar, vaig aconseguir córrer, molt lentament, però córrer (interiorment al·lucinava, després de 42 hores encara podia córrer!!!).

La baixada la recordo molt dura, amb molt de mal, molt de patiment, però únicament pensant en que la Ronda dels Cims era meva.

Per fi arribo a Ordino, Déu meu (i no soc creient) quina alegria!!! són les 3:35 de la matinada, porto més de 44 hores de cursa, caminant, corrent, és el meu moment, veig a la Reyes, m’està esperant (ella aquesta nit no ha dormit) quina alegria veure-la allà, esperant-me, animant-me, arriba on està ella, somriu (quin somriure més bonic que té) em vol treure la motxilla i li dic que després de 170 Km. (encara pensava que eren 170) la motxilla arribarà amb mi a la meta.

Ja sóc allà, baixo unes escales i ja veig la petita recta de meta, aixeco els meus pals en senyal de victòria, i amb un gran somriure arribo a la meta.

Vaig on està la Reyes, li dono un petó i ens abracem, aventura acabada, repte fet i només sento pau dins meu. No diré res del dolor de cames...

 

Mitjançat el faceebok de la CEJ vaig agrair a totes les persones que m’havien seguit i animat durant la cursa, ara, en la meva crònica, el meu agraïment és per la Reyes (no em cansaré mai d’agrair-li) per respectar la meva passió i també per en Jose Moreno, Josep Penalva i Carles Plana.

Ara fa uns 8 anys aproximadament, quan jo començava a córrer, ells tres em van acollir, em van introduir en aquest fantàstic mon del córrer i la muntanya i em van ensenyar, sense amagar-me res, tot el que sabien, gràcies a tots tres!!!!

Evidentment també a la resta dels meus companys de la CEJ, als meus companys de feina que sempre estant pendent de mi i a la meva família, gràcies a tots!!!!!!

Fa un temps enrere en Jose Moreno es preguntava si els que correm estem malalts, moltes vegades la gent em demana perquè correm, i jo contesto que és molt personal, hi ha molts de motius, si és cert que enganxa i si tens una continuïtat el cos et demana més, però les meves raons per córrer es poden resumir en tres paraules: pau interior i felicitat.

Calen més raons....

José Garrote Arjona

 

 

 

 

 

XXX MARXA DELS DOLMENS 2013

XXX MARXA DELS DOLMENS

Per  IVAN SANZ TUSELL

Ahir diumenge es va celebrar la XXXa Marxa dels dolmens amb un total de 154 corredors o marxistes que van poder gaudir de part de l'itinerari megalític de la zona dels estanys de la Jonquera. El recorregut total era de 15,3 Km, amb sortida i arribada a la Jonquera. El millor temps el van fer Albert Cuadros i David Gómez, amb 56 minuts i trenta segons, arribant tots dos junts a la línia d'arribada. En dones la primera classificada va ser Sònia Bassas, amb un temps d'1 h. 17 min. 25 segons.
Durant el trajecte es podien observar diferents dolmens i menhirs.

CRÒNICA DE LA MARXA DELS DÒLMENS 2013

La sortida és a les nou del matí des de davant de la Societat La Unió Jonquerenca. Una hora abans els membres del CEJ ja són a lloc preparant tota la logística com ara organitzar els controls i avituallaments o el registre d'inscripcions i entrega de dorsals i camisetes, entre altres qüestions. Poc a poc van arribant els corredors o marxistes enmig del bon ambient general i de les salutacions pròpies que es donen en la trobada de cares conegudes, amistats... tot plegat, com deia, molt bon ambient mentre es comenten les possibles inclemències meteorològiques anunciades el dia abans pels "senyors del temps" o sobre la notícia d'aquests dies a la Jonquera, l'obertura de l'outlet.

A pocs minuts de la sortida els corredors amb interés per participar a la Marxa corrent fan exercicis d'escalfament o estiraments mentre altres opten per fer-se fotografies de grup. I així és com a les nou en punt arriben els Trabucaires de l'Albera per donar el tret de sortida a la Marxa.
El president del CEJ Jordi Picornell dóna les darreres instruccions mentre els Trabucaires es situen per fer el passadís als participants de la marxa. Acabades les paraules del president, els Trabucaires disparen a l'aire donant així el tret de sortida. De seguida els 154 participants es divideixen en dos grups, un primer de corredors i un segon de caminants, entre els quals jo mateix.
Aquesta és la crònica de la meva participació a la Marxa dels Dòlmens, calculo que uns vint-i-cincs anys, o més, després d'haver-la fet per última vegada!

A pas tranquil passem pel passadís dels Trabucaires i travessem el carrer Major, encara fumejant pels trets dels trabucs, fins arribar a Bosch de la Trinxeria. Girem i enfilem cap al carrer Horta d'en Geli on de seguida abandonem el carrer pavimentat i ens endinsem al bosc per un corriol humit. En fila índia anem guanyant metres cap a munt, sota un sol que en absolut escalfa, malgrat ser un 19 de maig. La temperatura és agradable però al cel es deixen entreveure alguns núvols que entranyinen a la nostra esquena la visió cap a les Salines. Passem dos còrrecs d'aigua, un dels quals és el de Santa Llúcia que baixa amb alegria i amb l'aigua neta i transparent. Els boscos cremats de Canadal rebroten amb molta energia, les fulles són d'un verd més clar que fosc, el corriol de terra és ple d'herbes de pam i mig a banda i banda i de tant en tant cal salvar algun tronc de suro socarrimat que s'interposa en el camí.

Caminem i anem descobrint pareds de masos que gairebè ningú sap quin nom tenien i quan superem el primer dòlmen ara sí, comença a fer més calor. El sol apreta però no ho farà per massa estona. En tot cas cal treure's la jaqueta. El fet d'anar en fila índia té avantatges i inconvenients: d'una banda es poden sentir les converses de la gent que tens davant o darrera. T'acabes convertint en un tafaner involuntari i és així com te n'assabentes que uns aniran de vacances a Menorca o que d'altres, quan van fer la marxa dels dòlmens per primera vegada, s'aturaven en tots els dòlmens i menhirs a fer-hi fotos. És clar que ells també poden sentir les teves converses, però bé, aquesta és la gràcia. D'altra banda tambè et trobes que ni pots passar els que tens davant (el camí és força estret) o que tu no deixes que t'avancin els qui et venen darere (millor, així no em treuran tanta avantatge!).

Passada la primera hora, més o menys,  deixem de guanyar metres d'alçada i comencem a perdre'n. El corriol es fa ample i enllacem amb una pista, això fa que la fila índia es trenqui definitivament en grupets. Davant nostre s'alça una mastodòntica antena o torre per mesurar el vent, que ens fa la funció de "far" terrestre. Això vol dir que som a prop de Canadal. Quan trobem el primer control (sense avituallament) coincideix que ja veiem que alguns dels corredors de la marxa ja estan de tornada. Increïble. Ens creuem amb ells i ens donem ànims mutus.

Contiuem baixant fins arribar a la carretera de Cantallops, segon control, també sense avituallament. Travessem la carretera de Cantallops, on en David fa de control, i ens endinsem caps als estanys. A la nostra dreta el primer dels estanys de la Jonquera. De cop i volta, en un racó, ens trobem que en Ramon Boix fa fotos! Bé, això vol dir que potser acabarem sortint a L'Esquerda o a l'Infojonquera?. Continuem creuant-nos amb alguns corredors quan de seguida arribem a una cruïlla i ara sí, un control amb avituallament amb menjar i líquid. "Teniu galetes, aigua, aquarius, taronges o chuches... el que vulgueu. A la tornada un combinat de gin-tònic!" ens diuen els companys Laporta i Gorris.
Ens posem en marxa de seguida, no sigui que ens atrapin els que venen darrere o que els del davant ens agafin massa avantatge! A partir d'aquí l'itinerari aviat abandona el camí o pista i guanya metres per arribar al Puig de la llosa (216 m.). El  pujol ens permet gaudir d'una bona vista de l'entorn sota un cel ara ja cobert de núvols que comencen a ser amenaçadors. De fons alguns trets d'escopeta.

Deixem enrere el Puig de la llosa i ens apropem per un corriol fins al Mas Baleta, molt ben cuidat i voltat de camps verds, aigua per tots costats i encerclats de monuments megalítics pels quatre costats. La zona és de luxe i caminar per aquí es fa molt agradable sino fos que els trets del camp de tir, molt proper, trenquen amb la tranquil·litat de tot el paratge. Que no existeixen els silenciadors o què?. Atenció, sorpresa, rere uns arbrets un altre control amb avituallament. Anem per feina i no ens entretenim, així que de seguida ens posem en marxa per un corriol que voreja a distància l'estany gros. En Cufí i en Gil ens adverteixen: "Sobretot aquí passeu per l'esquerra que hi ha aigua amagada, alguns s'hi han posat de peus!" Doncs "gràcies per avisar!" mentre per dins penso qui s'hi deu haver ficat...

Passem per una zona de bosc farcida de monuments megalítics fins que arribem al Mas Farrutxo i de seguida ja veiem el Mas dels Estanys. Ara sí, iniciem  de forma clara el retorn cap a la Jonquera, sense gairebè aturar-nos abandonem el que havia estat el primer punt d'avituallament (per cert, de gin-tònic o sorpresa res de res). Sembla que tinguem pressa i enfilem a pas lleuger cap a la carretera de Cantallops, i guanyem novament metres en direcció al veïnat de Canadal a un pas cada vegada més accelerat. Quin estrès... Sí, sí però ni hem avançat ningú ni ens han passat a nosaltres, o sigui que, si fa no fa, anem com tothom.

Passada una zona de camí entre bosc arribem a una zona més oberta i de cop i volta sentim un soroll de fons que no és altra cosa que aquella "enragollamenta" típica que emet la Jonquera, que ja s'intueix propera. La remor del trànsit de cotxes, camions, i perquè no, el tren, és evident i es deixa sentir com un fil musical de molt baixa intensitat però constant.

Passem pel veïnat de Canadal i deixem enrere el Mas Balló, la masia-castell i capella de Canadal i ens adrecem accelerats al còrrec de Santa Llúcia quan comencen a caure les primeres gotes. La pluja anunciada pels "senyors del temps" ja és aquí i caldrà tornar a posar-se la jaqueta. Travessem el rierol i deixem enrere uns horts mentre voregem el "desiré". Seguim el corriol i ens apareix el parc de bombers que podem veure des del bosc que fa de perímetre a la urbanització del Carme-Cavi i arribem al carrer Horta d'en Geli. L'itinerari ja es converteix en urbà i es desvia cap al carrer Rosselló, carrer  Cantallops, carrer Alzines i ara sí, baixem per la Pujada (baixada en aquest cas) d'en Delhom per arribar, sota una pluja cada vegada més insistent, a la Societat La Unió Jonquerenca. Allà ens reben uns aplaudiments dels que ja fa estona que han arribat i la resta de la família. "Ja som aquí!"

Pels altaveus canten els dorsals dels qui van arribant a "meta" mentre, a dins una sala-teatre plena de taules i cadires en fileres per acollir l'arrossada solidària, uns magnífics entrepans servits per l'organització ens ajudaran a recuperar forces. És moment de saber el temps emprat per fer els 15,3 km de la marxa i comentar com ha anat canviant l'itinerari de la Marxa en aquests trenta anys. Tot plegat un símptoma evident que la marxa continua viva i que per continuar així s'adapta als gustos o necessitats dels nostres temps. Un fet que avui s'ha demostrat necessari perquè ha permés que la dels Dòlmens sigui la marxa més antiga de l'Empordà. Una adaptació que segurament garanteix als seus organitzadors que la Marxa dels Dòlmens pugui celebrar-se molts més anys. Felicitats als seus organitzadors i voluntaris. Magnífica feina!

Gràcies també a la meva germana Mercè i nebots Miquel i Martí, per ajudar-nos mútuament a fer la cursa. Aquest any no teníem excusa

Classificacions:

http://es.scribd.com/doc/143423019/Marxa-dels-Dolmens-18-05-2013

ARROSSADA POPULAR

El mateix dia després de la inauguració del Refugi i la Marxa dels Dòlmens, el CEJ vam fer una Arrossada  Solidària. L’objectiu és recaptar 1.000 €, que són els drets d’incripció per poder participar en la ONCOTRAIL  (www.oncotrail.cat)  una cursa que recapta fons en la lluita contra el càncer.Si vols col.laborar amb nosaltres  pots fer la teva aportació al compte de La Caixa 21000191140200063329 o al Banc de Sabadell 00810236190001246530.

                                                QUÈ ÉS L'ONCOTRAIL

 L'Oncotrail és una cursa per equips que se celebrarà els dies 12 i 13 d'octubre de 2013. Aquesta cursa està organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i l'objectiu és recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Aquesta proposta té un caire absolutament benèfic i tots els diners que es recullin seran per contribuir a la lluita contra el cáncer.  

La cursa es durà a terme a l'Empordà. Tindrà un recorregut circular d'uns 100 quilòmetres amb arribada i sortida a Palafrugell. Cada equip haurà de recórrer aquest trajecte en un màxim de 36 hores.

Si et sumes al repte, a més de passar-ho bé, contribuiràs a recollir fons per millorar i adequar les sales de quimioteràpia de tots els hospitals comarcals gironins. Saps quantes hores s'han de passar alguns malalts en aquestes sales? Els ajudarem a passar-les de la millor materna possible amb la instal•lació de xarxes wi-fi, mobiliari còmode, millor aprofitament de l'espai, etc.

A més, si et sumes al repte ens ajudaràs a conscienciar la societat de la importància de la lluita diària contra el càncer.

REOBERTURA DEL REFUGI DEL CARMANXEL

REOBERTURA DEL REFUGI DEL CARMANXEL en memòria de  MARC GUIXERAS

Diumenge 19 de maig va ser un dia especial per al CEJ (Centre Excursionista Jonquerenc). Aquest any 2013 es complien els trenta de l'organització de la Marxa dels Dòlmens i, a més, es van organitzar dos actes que coincidien organitzar-se aquest diumenge: d'una banda una arrossada solidària i de l'altra la reobertura del refugi del Carmanxel. Per a aquest darrer acte es va es va preparar la descoberta d'una placa amb el nom que se li ha donat al refugi, "Marc Guixeras".

Tal i com estava previst, a la una de la tarda estaven convocades les autoritats municipals, membres de la junta i socis del CEJ, i de manera especial els familiars i amics del qui fou el president de l'entitat excursionista de la Jonquera, Marc Guixeras, a més de tothom que hi volgués ser present, ja que era un acte públic enmarcat dins el programa de les Festes de Pasqua de la Pentecosta.

Sota una pluja molt intensa, a 2/4 de dues de la tarda, el president del CEJ Jordi Picornell va convidar a fer els actes dins el refugi ja que la tempesta impedia fer-ho a l'exterior, malgrat que aquesta era la voluntat dels organitzadors. Picornell va agrair la presència dels allí presents, una setantena de persones que amb prou feina podien moure's dins del refugi. Va fer un breu repàs de la història del refugi i la tasca essencial que hi va tenir en Marc Guixeras per a la seva posada en marxa, a l'any 2002. Va recordar que en Marc va assumir el paper de president "possiblement en el moment més difícil per al CEJ, perquè van ser uns anys amb pocs recursos i pocs membres actius" i ho va  contrastar amb el que està passant avui, un moment en el qual "el CEJ està passant per un bon moment", segons va afirmar.

A l'acte també hi va intervenir Carles Plana, que fou el president que va precedir Marc Guixeras, a més de ser companys de feina i de cordada en les sortides a muntanya. Visiblement emocionat va parlar d'en Marc com "el millor escalador que ha tingut la Jonquera i el CEJ", a més de ser un bon company i amic.

Seguidament va prendre la paraula Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera, que va explicar el paper de suport de l'Ajuntament en la reobertura del refugi així com el vist-i-plau a la iniciativa proposada mesos abans pel CEJ. Va acabar la seva intervenció subratllant l'encert de la iniciativa i demanant un fort i llarg aplaudiment per recordar en Marc.

Va arribar el moment de fer l'entrega d'una placa de sobretaula com recordatori de l'acte i per aquest motiu Jordi Picornell va demanar als pares d'en Marc que s'apropessin a la porta d'entrada del refugi per fer-los l'entrega. Aquest va ser el moment més emotiu ja que a molts dels allí presents se'ls va fer difícil contenir les llàgrimes per l'emoció del moment. Els pares, Josep i Cèlia, van agrair amb emoció l'organització de l'acte i van mostrar la placa als assistents.
Arribava però el moment més esperat, la descoberta de la placa exterior amb la inscripció del nom de "Refugi del Carmanxel Marc Guixeras", situada a la façana i entrada del refugi.
Es va demanar als assistents tres minuts de resistència a la pluja per sortir a fora del refugi i fer el descobriment. I així va ser. Aprofitant tots els paraigües possibles i sota l'aiguat intens, a l'exterior del refugi els pares d'en Marc van retirar la bandera catalana que cobria la placa. Un llarg i emotiu aplaudiment va servir per certificar el "bateig" del refugi.
Finalment els assistents van tornar a entrar al refugui per a celebrar amb una copa de cava la reobertura del refugi. Un acte que ben mirat la pluja va obligar a que fos de molta proximitat entre els assistents, potser perquè l'ocasió requeria de la complicitat de la meteorologia perquè resultés així: unió i germanor entre tots els qui van ser companys per un o altre motiu amb en Marc Guixeras.(font: infojonquera ) ( fotografia: Falgués )

13a Cursa de Sant Amand a Ripoll

Aquest Cap de setmana passat va tenir lloc la 13a cursa de Sant Amand a Ripoll organitzada pel Centre Excursionista de Ripoll i els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Ripoll.

El recorregut  va ser l’habitual, sortida de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Ripoll, i va recórrer 22,7 quilòmetres de la cursa que, passant per Saltor, portava fins als 1.832 metres d’altitud del cim de Sant Amand, en total 2.740 metres de desnivell acumulat.

El guanyador en categoria masculina va ser Just Sociats Asensio amb un temps de 1:56:32 i en categoria femenina la guanyadora va ser Laia Andreu Trias amb un temps de 2:23:46.

Per part del Centre Excursionista Jonquerenc van participar en José Moreno amb un temps de 2:26:30 en la posició 57 i en Carles Plana amb un temps de 2:40:07 en la posició 104.

Segona Marató Trail Cap de Creus

Aquest cap de setmana va tenir lloc la segona edició de la Marató Internacional Trail Cap de Creus.

La cursa com el seu nom indica té lloc pel paratge del Cap de Creus sortint de Roses, passant pel Monestir de Sant Pere de Rodes, Selva de Mar, Port de la Selva, Cadaquès i finalitzant a Roses. 42 Km. que transcorren per l'anomenat "paradís".

El guanyador en categoria masculina va ser Gerard Morales Ramirez amb un temps de 3:43:04 i en categoria femenina Tina Bes Ginesta amb un temps de 4:41:18.

Una cursa molt ben organitzada, recorregut esplèndid i molt ben marcat, volem felicitar a la organització de la cursa, no és gens fàcil fer una cursa d'aquestes característiques i ho van fer amb una gran nota.

Per part del Centre vam participar en José Garrote amb un temps de 4:30:16 en la posició 10, i en Jordi Picornell i David Barserba que van fer tota la cursa junts i van acabar amb un temps de 5:47:52 en la posició 101.

9a Marxa de resistència de Llança

 

 

Dissabte dia 30 de març va tenir lloc la 9a marxa de resistència de Llança de 87 Km. on entre corredors i caminants van participar 400 persones.

El guanyador de la marxa va ser Xavier Llamas Boza amb un temps de 8:49 i en segon lloc va ser pel jonquerenc David Gomez amb un temps de 9:32. Des de el Centre felicitem al David enhorabona quin temps, si senyor!!!!!

Per part del Centre Excursionista Jonquerenc van participar l'Antonio Gomez amb un temps de 10:27, en Carles Planes amb un temps de 11:30 i en Josep Penalva i David Baserba que després de passar alguns problemes van arribar a meta junts amb un temps de 13:55, enhorabona a tots!!!!

També va participar en Jordi Picornell que després d'aguantar molts quilòmetres amb rampes va abandorar al Km. 42 (bona decisió Jordi ja vindran més curses......ànims!!!!!).

A la marxa van anar també dos dels caminadors més veterans de La Jonquera en Cipri i en Benito que van decidir abandonar al Cap de Creus. Des de el Centre ens treiem el barret, això si que té mèrit!!!!!!

La Suada 2013

Amb alguns canvis en el recorregut, segons la nostre opinió molt encertats, el divendres dia 29 de març va tenir lloc a Agullana la mitja marató de muntanya anomenada La Suada.

Per part del Centre Excursionista Jonquerenc vam participar en Jose Moreno amb un temps de 1:51 (recuperant l'esperit competitiu) i en Jose Garrote amb un temps de 1:54 (recuperant bones sensacions desprès de la Marató de Barcelona) i acabant el 7è i 8è respectivament.

Volem felicitar a la organització de la Cursa per la gran organització i la feina ben feta enhorabona companys......

Quan tinguem fotos de la cursa les penjarem.......

Núria Picas a La Jonquera

Avui dia 22 de març Núria Picas la corredora de muntanya i campiona del món de curses de muntanya d'ultra resistència a donat una xerrada als alumnes de l'escola de La Jonquera Josep Pañuelas del Río.

La Núria ha explicat als alumnes de l'escola en una xerrada molt àgil i molt amena que és el que fa i en que consisteix les curses de muntanya.

També ha tingut temps (poc, però suficient, ja que tenia pressa) per xerrar amb el en Mimo i en José Garrote que hem aprofitat per fer-li alguna proposta i perquè ens signés la samarreta de la Cursa de la Dona i alguna fotrografia seva.

Des de el Centre Excursionista Jonquerenc volem agraïr a la Núria la seva amabilitat i el temps que ens ha regalat, pels apassionats de la muntanya i de les curses de muntanyes com nosaltres, ha estat un plaer compartir uns minuts amb una persona com la Núria.

Li desitgem molta sort ja que pel seu esforç i sacrifici s'ho mereix....

Agraïr al col·legi Josep Pañuelas del Río, a les seves professores i porfessors, les facilitats que ens han donat per assistir a l'acte i per posar-nos en contacte amb la Núria.

Marató de Barcelona 2013

En un dia ennuvolat i amb algunes gotes d'aigua el passat dia 17 de març va tenir lloc la marató de Barcelona amb més de 18.000 participants.

El guanyador absolut masculí va ser l'etíop Gezahgne Abera amb un temps de 2:10:17 i la guanyadora absoluta va ser la també etíop Lemenen Berha amb un temps de 2:34:39.

Pel Centre Excursionista Jonquerenc van participar en David Cardoso amb un temps de 3:45:24 en la posició 6264 aconseguint la seva millor marca (enhorabona David!!!!!!!) i en José Manuel Garrote Arjona que amb molts problemes "intestinals" i unes quantes parades "tècniques...." no va poder millorar la seva marca personal i va finalitzar amb un temps de 3:09:38 en la posició 1231 (un altre any serà....).

Comença la temporada de muntanya.....

Mitja Marató de Barcelona

El passat cap de setmana va tenir lloc la 23a edició de la mitja marató de Barcelona en un circuit ràpid i força lineal.

Van participar més de 14.000 corredors que van omplir els carrers de Barcelona.

La cursa en categoria masculina la va guanyar el keniata Eliud Kipchoge establint el nou rècord de la cursa amb un temps de 1:00:04 i en categoria femenina la guanyadora va ser Atsede Baysa amb un temps de 1:07:34 millor marca de l'estat espanyol.

Per part del Centre Excursionista Jonquerenc ì ja com a darrer test per la Marató de Barcelona, van participar David Cardoso amb un temps de 1:40:36 acabant en el lloc 3.760 i José Manuel Garrote Arjona amb un temps de 1:17:56 (marca personal) finalitzant el 158.

Ja queda menys pel gran dia......

Mitja marató de muntanya de Llança i de Terrassa

El dia 20/01/2013 es va realitzar la mitja marató de muntanya de Llança, organitzada pel Centre Excursionista de Llança.

Un total de 600 corredors van gaudir de 21 Km. i 1.800 metres de desnivell acumulat. En categoria femenina va guanyar Adrianna Grosu amb un temps de 2:10 i en categoria masculina va guanyar José Lozano que va establir el nou record de la cursa amb un temps de 1:39:34.

Pel part del Centre Excursionista Jonquerenc van participar:

José Antonio Moreno, el 18 amb un temps de 1:55:58
Carles Planes, el 28 amb un temps de 2:00:09
José Antonio Gomez, el 34 amb un temps de 2:02:27
Josep Penalva, el 40 amb un temps de 2:04:38
Jordi Picornell, el 225 amb un temps de 2:34:53
David Cardoso, el 270 amb un temps de 2:46:48

També va participar en David Gomez, que va acabar el 13 amb un temps de 1:50:29.


D'una altre banda el dia 27/01/2013 va tenir lloc la Mitja marató de Terrassa amb 3.600 participants.

En José Manuel Garrote que contínua amb la seva preparació de la Marató de Barcelona, que tindrà lloc el 17/03/2013, va participar acabant el 36 amb un temps de 1:20:01.

Sant Miquel Xperience

El dia 13 de gener es va realitzar la cursa de Sant Miquel Xperience.

La cursa sortia de la localitat de Sant Feliu de Codines per arribar a l'ermita de Sant Miquel del Fai i tornar pel mateix lloc, tot per carretera asfaltada.

Un recorregut de 13 Km. ple de baixades i pujades on només t'adonaves que no era una cursa de muntanya per l'asfalt, ja que el paratge per on transcorrer la cursa és molt emblemàtic.

Hi van participar casi 400 corredors guanyant la cursa en categoria masculina Francesc Marsol Font amb un temps de 44:55 i en categoria femenina Inma Martinez Gutierrez amb un temps de 55:56.

Per part del Centre Excursionista Jonquerenc i com a preparació a la Marató de Barcelona va participar José Manuel Garrote Arjona, que va finalitzar 7è (4t en la seva categoria), amb un temps de 48:00.

SAN SILVESTRE DE CADAQUES 2012

Un cop més acabem l’any corrent amb una molt bona participació del Centre Excursionista Jonquerenc a la VIII San Silvestre de Cadaqués.

Classificació general:

http://www.sansilvestrecadaques.com/